La vida de Teresa de Jesús havia estat relatada per la santa amb les seves pròpies paraules al Libro de la vida, la seva autobiografia. Posteriorment, Juan de Ribera (1590) i Diego de Yepes (1606) van escriure sengles biografies de la fundadora carmelitana. Les festes de la beatificació (1614) foren l’ocasió de donar a conèixer la figura de la religiosa al gran públic, mitjançant els fulls volanders en vers, que hem anat esgranant en posts anteriors, i que descrivien, a grans trets, els fets més destacats del seu periple vital. Així doncs, la rima sembla haver acompanyat la divulgació popular de la devoció teresiana, per bé que en plecs poètics de relativament poca extensió.
El 1615, i degut a la demanda creixent del públic de notícies sobre la vida de Teresa de Ahumada, es publicà a Madrid, per la viuda d’Alonso Martín, el llibre del sacerdot Pablo Verdugo de la Cueva, una obra totalment en vers:
L’autor, veí d’Àvila com santa Teresa, hi va incorporar les poesies que ell mateix havia presentat en els certàmens poètics que es convocaren l’any 1614 a les ciutats de Valladolid, Madrid i Salamanca, així com també una carta que Lope de Vega, jutge de la justa poètica madrilenya, va adreçar-li.
El mateix any de la publicació d’aquesta obra a Madrid, se’n va fer una edició a Barcelona, a les premses de Sebastià Matevad. Aquest fet palesa tant l’interès català per la figura de Teresa com la ràpida reacció editorial de les premses barcelonines a qualsevol novetat. Matevad ja havia imprès dos fulls volanders relatius a la beatificació de la religiosa: uns Romances (1614) i la relació d’un Milagro insigne (1615) que ja hem tractat en posts anteriors.
L’aprovació de l’edició barcelonina va ser signada el 24 de juliol de 1615 pel frare carmelita descalç Jeroni de l’Assumpció, Remolins Costa (c. 1571-1656), en la seva qualitat de prior del convent de Sant Josep de Barcelona.
Matevad va encarregar-se també aquell any de la impressió de l’extensa Relación […] que realitzà Josep Dalmau de les solemnitats barcelonines, el certamen i les relacions locals, amb l’única excepció del sermó de Joan de Jesús Roca pronunciat a Tarragona, que va ser imprès com a peça separada per Gabriel Graells i Esteve Liberós, potser com a homenatge pòstum al principal factòtum de la fundació del Carmel descalç català, imprès que després s’afegí a l’aplec de totes les homilies predicades en les festes teresianes.
Un any després, el 1616, el llibre de Pablo Verdugo va ser novament publicat pel llibreter i impressor Lluís Manescal, a la ciutat de Lleida, on els carmelites descalços tenien el col·legi de l’orde a la Corona d’Aragó.
Lluís Manescal havia publicat a Lleida l’any anterior, 1615, l’obra d’un poeta que es va significar com a poeta teresià, Lope de Vega:
Rimas sacras, primera parte, de Lope de Vega Carpio, clérigo presbytero, dirigidas al Padre F. Martín de S. Cirilo, religioso descalço de Nuestra Señora del Carmen, Lérida: Luis Manescal, 1615.
A la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona es conserva un exemplar d’aquesta edició, procedent de la biblioteca de l’antic convent de Sant Josep dels carmelites descalços de Barcelona (B-66/7/28).
L’obra devia tenir força èxit, ja que fou novament reimpresa a Lleida pel mateix Manescal deu anys després, el 1626.
La primera edició d’aquesta obra s’havia publicat el 1614 a Madrid, per la vídua de l’impressor Alonso Martín, Francisca Medina, que també havia imprès el llibre de Verdugo de la Cueva l’any 1614.
De fet, després de Madrid i Barcelona, Lleida va ser la tercera ciutat en importància en la publicació d’obres de Lope de Vega en vida d’aquest, ja que s’hi publicaren tres edicions de les Arcadias (1612, 1615, 1617), tres de Pastores de Belén (1612, 1613, 1614) i dues de Rimas sacras (1615, 1626).
El llibre estava dedicat a un religiós carmelita descalç, Martín de San Cirilo (1576-1646), que va ser el confessor de Lope de Vega i sembla que va poder assossegar el torturat esperit d’aquest. La seva amistat va ser tan profunda que, quan Lope fou ordenat prevere, cantà la primera missa a l’església del convent de San Hermenegildo dels carmelites descalços de Madrid, el mateix any de la beatificació de santa Teresa, el 24 de maig de 1614. L’agost de 1613 Lope havia perdut la seva esposa, Juana de Guardo, quan donava a llum a la seva filla Feliciana. Juana va rebre sepultura a la mateixa església on el seu espòs va rebre l’ordenació sacerdotal un any després.
Després de la seva ordenació, Lope va formar part del tribunal de qualificació del certamen celebrat amb motiu de la beatificació de santa Teresa, en el qual també participaren Miguel de Cervantes, Vicente Espinel i altres poetes. Uns anys després, el 1622, les autoritats municipals de Madrid encarregaren a Lope escriure la Relación de las fiestas de S. Isidro, patró de la ciutat, on es narraven els actes celebrats en honor als nous sants canonitzats pel papa Gregori XV (Isidre, Ignasi de Loiola, Francesc Xavier, Felip Neri i Teresa de Jesús).
Finalment, un breu apunt sobre un certamen poètic imprès: en la relació dels actes celebrats a Perpinyà en ocasió de la beatificació, i entre altres manifestacions d’alegria de la capital rossellonesa, es refereix la celebració d’una justa literària:
Uvo certamen poético impresso con buenos premios y poesías, sermones y oraciones en latín, y el claustro se adornó con los Santos de la Orden […] Más abaxo, con orden y concierto, muchas poesías de diverso género de verso, geroglíficos, y enigmas & c. (DALMAU, Relación […], f. 120v)
Aquest certamen pot haver patit la mateixa dissortada desaparició que un altre famós imprès perpinyanès perdut, la Gazeta publicada per Lluís Roura el 1624, que, segons les informacions bibliogràfiques, sortí dels seus tallers el 1624 i es pot considerar el diari més antic en llengua catalana, però del qual no s’ha conservat cap exemplar.
De fet, se seguí escrupolosament un dels punts de la instrucció que el 24 d’agost de 1614 signava a Madrid fray Luis de San Gerónimo, procurador general de l’orde, en la circular adreçada a tots els convents del Carmel descalç hispànic, relativa al mode de celebrar la beatificació de Teresa de Jesús:
Hase de aderezar el claustro ricamente, y lo propio el compás. Y en diversas partes se han de poner los geroglíficos que se pudieren, y algunas empresas, con sus motes y versos acomodados a ellas. Y si huviere algunos sonetos y otavas, y otras poesias, se compartan los puestos que pareciere conveniente, escritas de muy buena letra, con algunas pinturas acomodadas.
En las partes donde huviere comodidad avrá un certamen poético, con muy buenos premios, el qual se leerá en un día de la octava. (BUB, ms. 1956, f. 48)
Els certàmens de 1614 no foren els darrers dedicats en aquest període a la figura de Teresa de Jesús. Al ms. 1956 de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona es conserva el text manuscrit d’una Justa poética en alabança de la Santa Madre Theresa de Jesús en su fiesta del año 1617, en un recull miscel·lani procedent de l’antic convent dels carmelites descalços de Sant Josep de Barcelona.
Tot i que no sabem on se celebrà dita justa, si és que va arribar a efectuar-se finalment, la seva convocatòria sens dubte està relacionada amb les instàncies que feu l’orde per promoure el patronatge de Teresa de Jesús, que va ser aprovat per les corts de Castella l’any 1617. En virtut d’aquest decret, Felip III expedí circulars a totes les esglésies, ciutats i viles del regne manant el compliment de la resolució i que es celebrés el patronatge amb festes i celebracions públiques el dia 5 d’octubre, data de la mort de Teresa de Jesús.
Finalment, el monarca es va fer enrere i s’aturà la promoció del patronat i les festes que ja havien començat a preparar-se per a l’ocasió. Entre la trentena de composicions, recollides sota el títol de la Justa poética, hi figuren set sonets obra de Lope de Vega, dels nou que es considera va dedicar a la santa d’Àvila.
L’aclamada beatificació de la mare Teresa el 1614, amb les celebracions que es feren arreu, així com la publicació d’opuscles sobre la seva vida i les festes dedicades a la nova beata, van produir una nova onada d’interès per la seva figura i els seus escrits arreu. A Catalunya, l’any 1620, Rafael Nogués va fer una reedició de les obres de Teresa de Jesús que havia publicat l’any 1606, Los libros de la madre Teresa de Jesús, fundadora de los monasterios de monjas y frayles Carmelitas descalços, i que anticipava ja la proximitat de la seva canonització, l’any 1622.
Bibliografia
APARICIO AHEDO, Óscar Ignacio, Santa Teresa de Jesús compatrona de España, Burgos: Monte Carmelo, 2013.
COMAS LAMARCA, Mercè, “La vitalitat de la impremta a Perpinyà del segle XVI al segle XIX: de Rosenbach a Alzina”, Mirmanda, 2 (2007), p. 77-85.
GONZÁLEZ, Lola (ed.), Manuel Jiménez Catalán. La imprenta en Lérida: Ensayo bibliográfico (1479-1917), Lleia: UdL; IEI; BNE, 1997, p. XXI-XXII.
SILVERIO DE SANTA TERESA, Historia del Carmen Descalzo en España, Portugal y América, X, Burgos: Monte Carmelo, 1942, p. 84-86.
VEGA, Lope de, Relacion de las Fiestas que la insigne Villa de Madrid hizo en la Canonizacion de su Bienauenturado Hijo y Patron San Isidro: con las comedias que se representaron y los Versos que en la Iusta Poetica se escriuieron […], Madrid: por la viuda de Alonso Martín, 1622.
[M. Mercè GRAS]
Castell Interior 