Cantar del alma: sant Joan de la Creu segons Frederic Mompou

El Cantar del alma de sant Joan de la Creu (“¡Que bien sé yo la fonte que mana y corre, / aunque es de noche!”), en versió per a veu i piano de Frederic Mompou (1893-1987). Mompou també manllevarà del místic carmelita el títol de la seva cèlebre suite de 28 peces per a piano Música callada (“[…] La noche sosegada / en par de los ‎levantes de la aurora, / la música callada, / la soledad sonora […]”).

Intèrprets: Carme Bustamante, soprano; Miguel Zanetti, piano (1976).

[…]

Aquella eterna fuente está escondida,
Que bien sé yo do tiene su manida.
Aunque es de noche.

Su origen no lo sé, pues no le tiene,
Mas sé que todo origen de ella viene,
Aunque es de noche.

Sé que no puede ser cosa tan bella.
Y que cielos y tierra beben de ella,
Aunque es de noche.

[…]

Sé ser tan caudalosas sus corrientes,
Que infiernos, cielos riegan, y a las gentes,
Aunque es de noche.

El corriente que nace de esta fuente,
Bien sé que es tan capaz y tan potente,
Aunque es de noche.

[…]

Aquesta viva fuente, que yo deseo,
En este pan de vida yo la veo,
Aunque es de noche.

Fonts

Biblioteca de Catalunya, Fons Mompou [inventaris]. [Consulta: 4/07/2018]

Frederic Mompou [web]. [Consulta: 4/07/2018]

The Liedernet Archive. [Consulta: 4/07/2018]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.