Geometria a Gràcia (1665): El tractat de fra Esteve de Sant Josep

A la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona es conserva un manuscrit sobre geometria, obra del carmelita descalç Esteve de Sant Josep, que té, a més, la particularitat d’estar datat al convent de la Mare de Déu de Gràcia.

Esteve Lledó va néixer a Barcelona cap al 1637, fill de Toni Lledó, natural de Badalona, i de Paula Lledó, de Barcelona, mercaders d’aquesta ciutat. Va vestir l’hàbit carmelità el 17 de juny de 1654, i professà solemnement al convent de Sant Josep de Barcelona el 20 de juny de 1655, als 18 anys. Fou conventual de Sant Llorenç de Mataró cap a 1662-1663, del convent de Santa Maria de Gràcia l’any 1665, i del convent de Sant Llorenç de Tarragona almenys des de 1682-1691, on actuà com a procurador de la comunitat en moltes ocasions, i on va morir finalment el desembre de 1700.

El manuscrit de geometria es troba descrit a la Base de Dades de Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna (MCEM 1255, descripció de Joan Mahiques).

Ms. 1337

F. 1: “Geometría escrita por el padre fray Esteve de Sant Joseph. 1665 die 11 desembris. Está aplicado a la librería del convento de Nuestra Señora de Gracia”.

F. 2-[7v]: “Al lector”. Inc.: “Atravimiento parece, piadoso letor, querer poner en papel preceptos y doctrinas para entender alguna cossa de aquesta ciencia anomenada geometría y particularmente sabiendo mis principios, que nunca é ido en las esqüelas a aprander esta ciencia”. Expl.: “estas tres peticiones últimas sirben para la parte de geometría speculativa o theórica”.

F. 9-177 (p. 1-337): “Libro primero de geometría”. “Proposición 1”. Inc.: “Trata de las difiniciones de la geometría. 1. Punto es una cosa que no tiene parte y es principio de las quantidades geométricas, porque no se de línea”. Expl. (“Proporción [sic per Proposición] 23″): “y confío de tu buen telento, yngenio, que no lo desexerás biendo mis pri[n]cipios como ya avemos dixho en el principio o prólago d’este libro. Que Dios te guarde muihos años y la purísima Virgen de la Consepción, sé nuestro enpara en quien dedicamos la obra. Amén”.

F. 177-178v (p. 337-340): “Tabbla de las proposiciones que se contienen en la presente obra”.

F. 178v (p. 340): “Esta figura que se siga es la que tiene de estar en el número 4 de la proporción [sic per proposición] 7 y la otra sirve para poner pepel en un globo”.

Al f. 179-179v segueixen dues figures geomètriques.

El mateix frare, que va escriure aquest text quan comptava 28 anys d’edat, explica a la introducció el seu aprenentatge autodidacta:

Y ansí digo que quien no es buen discípulo nunquam puede llegar acer maestro, por lo tanto entenderás lo que quiero desir, que es que es lo que aquí está escrito no es para enseñarte a ti mismo, sólo está ascrito por mi entretenimiento y gusto, y porque tengo la memoria frágil, y lo que tanto estudio me á costado no lo perdiese de presto, porque a la verdat puedo desir que más estudióme qüesta que si fuece ido a la asqüella, porqué uviere tenido quien me soltare las dificultades y me amostrare los preceptos generales desta ciencia. Mi principal maestro, quien é estudiado lo poco que é elquençado, es Carlo Bovillo Semerobrino, que floració en los años del Señor de 1552, autor gravícimo y docto, como sus obras muestran, y ansí los hierros que hallares en este papel en sus hobras hallares la corrección, porqué será falta de mi poquo saber, y no de sus obras, pues aviendo de tratar de lo que tengo de escribir en essos renglones.

L’autor al qual es refereix fra Esteve de Sant Josep com a base dels seus coneixements matemàtics, Carolus Bovilius Samarobrinus, és Charles de Bovelles (1479 – post 1566), filòsof, matemàtic i professor universitari francès. La seva obra sobre geometria és considerada el primer treball científic publicat en francès (Géométrie en françoys, París: impr. Henri Estienne, 1511). L’any 1542, Bovelles va revisar i refer l’obra, que va enriquir amb gravats d’Oronce Finé, i d’aquesta se’n feren diverses reedicions: 1547, 1551, 1555…

El manuscrit geomètric del nostre frare fou redactat segurament aprofitant la tranquil·litat i un cert aïllament que oferia l’assossegat ambient del convent de Santa Maria de Gràcia, lluny del brogit de Barcelona, sota el priorat de Felip de Crist, Major (1599-1671). No sabem d’on provenia l’obra de geometria que inspirà l’escrit del carmelita; sí que sabem, en canvi, per l’historiador Joan de Sant Josep, que la biblioteca gracienca havia rebut una donació en numerari del canonge d’origen sard Pau del Rosso per enriquir la llibreria de la comunitat:

Empeçó a frecuentar (después que estuvo en Barcelona) este convento, y aviéndose aficionado a él, le dexó en su testamento el año 1652 un legado para la librería, y este quadro de Nuestra Señora de la Nunciata, para el Altar mayor. (BUB, Joan de Sant Josep, Annales de los carmelitas descalços de la Provincia de San Iosef en el Principado de Cathaluña, p. 326, 1042)

El convent de Sant Josep de Barcelona posseïa almenys una altra obra de Bovelles, que es conserva també a la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, procedent del llegat del canonge Josep Jeroni Besora: [1]

  • Caroli Bovilli […] dialogi tres: De animae immortalitate. Resurrectione. Mundi excidio & illius instauratione, Lvgdvni: apvd Seb. Gryphivm, 1552.

El Carmel descalç, a diferència d’altres ordes religiosos, com els carmelites calçats, els dominics o els jesuïtes, no va implicar-se en els ensenyaments universitaris, a causa de la seva orientació, més adreçada a la predicació i a la formació dels seus religiosos en els col·legis de l’orde.[2] Aquesta manca de presència no significà pas que no disposessin d’erudició ni d’inquietuds humanístiques ni científiques, i la seva rica i variada biblioteca n’és un bon testimoni.

Encara que entre els frares resulta més habitual trobar teòlegs i poetes que no pas matemàtics, no és menys cert que podem trobar prou casos de conreadors de la ciència en els ordes religiosos. En el segle XVII, els jesuïtes i els oratorians excel·liren en la innovació matemàtica, i en els seus col·legis s’impartiren les novetats que es produïen en aquesta disciplina. L’estudi dels novatores, corrent de renovació científica, s’ha centrat especialment en l’esplet d’aportacions matemàtiques que realitzaren, especialment a València, els deixebles del jesuïta Josep Saragossà, amb els seus deixebles José Vicente del Olmo, l’oratorià Tomàs Vicent Tosca o Joan Baptista Coratjà, seguint l’estela del també matemàtic jesuïta Jacob Kresa.

D’una forma potser una mica més modesta i força mal coneguda, creiem que a Barcelona van seguir-se els esforços de renovació científica de les diverses disciplines científiques a redós de les diverses tertúlies de la ciutat, on participaven eclesiàstics, militars, funcionaris reials, nobles. Encara que molt menys organitzades formalment que les trobades de les acadèmies que floriren a la capital del Túria, constitueixen un fil a seguir per poder conèixer la vitalitat cultural barcelonina del final del segle XVII.[3]

L’estament mercantil, origen familiar del nostre frare, va estar especialment interessat en les ciències matemàtiques, no únicament en la seva aplicació més pràctica per als càlculs en els negocis (lletres, canvis, equivalències de monedes…), sinó també en els seus aspectes més teòrics. No són pas pocs els inventaris post mortem de comerciants on apareixen diferents obres de matemàtiques entre els llibres de les seves biblioteques, i alguns mercaders s’aplicaren a l’estudi científic, com el cas de Josep Aparici, abans mercader que geògraf, o del seu amic Joan Martí, mercader a Lisboa,[4] que va llegir unes conclusions sobre Euclides l’any 1690.

Notes

[1] Mercè GRAS CASANOVAS, “Les biblioteques dels carmelites descalços de la província de Sant Josep de Catalunya (1586-1835)”, Scripta, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 7 (juny 2016), p. 220-265.

[2] Eadem, “Un frare rossellonès que es descalçà: Francesc de la Concepció, Espinet (c. 1504-1579)”, Castell interior (14/1/2015).

[3] Podem veure una petita mostra de la transversalitat d’aquestes relacions teixides al voltant de la passió pels llibres i el coneixement en el post “Daniel Saiol i Quarteroni, o un petit tast d’un gran llegat bibliogràfic”, Blog de Reserva (26/4/2017).

[4] Mercè GRAS CASANOVAS, “La Confraria de Montserrat dels mercaders catalans a Lisboa (segles XVI-XVIII)”, Analecta Sacra Tarraconensia, 90 (2017), p. 107-130.

[M. Mercè GRAS]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.