Castell interior: una experiència d’ús de la web 2.0 per a l’estudi i la difusió de la història del Carmel descalç català (1)

En les línies següents es presenta breument com a estudi de cas el procés de creació i evolució de la pàgina web Castell interior, un exemple d’aprofitament de les eines de la web 2.0 (web social), en el marc de les anomenades humanitats digitals, per a l’estudi, difusió i intercanvi d’informació sobre la història del Carmel descalç a Catalunya des de 1586 fins a l’actualitat.

La web Castell interior és obra d’un equip constituït per la historiadora Mercè Gras, arxivera de l’Arxiu dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears (responsable de continguts), i la filòloga Maria Toldrà (administradora de la web i responsable de continguts). Es tracta d’un projecte de caràcter col·laboratiu, en què fins avui han participat diversos autors, entre els quals hi ha investigadors de diferents especialitats (filologia, història, història de l’art, etc.), amb articles sobre aspectes diversos de la història, la cultura i l’espiritualitat carmelita. La web compta amb el suport dels carmelites descalços de Catalunya i les Illes, integrats des de 2015 en la unificada Província Ibèrica de l’orde.

En un primer balanç, Castell interior ha complert una sèrie d’objectius generals bàsics que van impulsar la seva creació l’any 2014. En concret, ha permès centralitzar la informació sobre iniciatives disperses relacionades amb l’empremta del Carmel descalç a Catalunya, la qual cosa ha revertit en la millora de la visibilitat de la presència dels carmelites en la història i la cultura catalanes, tradicionalment més ben estudiada des d’àmbits propers a l’orde, però no sempre reconeguda, tant pel públic investigador com pel públic general, més enllà de la influència puntual de la figura i l’obra de santa Teresa de Jesús. La plataforma digital que hi ha al darrere del projecte, el sistema de gestió de continguts WordPress, facilita la renovació i l’actualització de la informació. El control de qualitat s’assegura pel fet que els membres de l’equip responsable del projecte acumulen experiència en diversos projectes sobre documentació, història i cultura de l’edat moderna catalana.

1. Preliminars

Els projectes de reconstrucció de la memòria històrica del Carmel descalç als territoris de parla catalana giren necessàriament al voltant de l’Arxiu dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears, amb seu a Barcelona. Es tracta d’una institució que comparteix característiques i problemàtiques comunes amb els arxius eclesiàstics catalans, i més específicament, amb els pertanyents a ordes religiosos. La característica més important és el fet de constituir una iniciativa moderna de reconstrucció d’allò que va ser un arxiu general de la província, desaparegut, en primer lloc, a causa dels efectes de l’exclaustració de religiosos de 1835, amb els corresponents espoli o destrucció dels fons documentals; els que es van salvar van anar a parar en bona part a altres institucions –en el cas dels carmelites descalços, sobretot als actuals Arxiu de la Corona d’Aragó (secció Monacals) i Biblioteca de la Universitat de Barcelona (secció de Reserva), però també hi ha volums esparsos en arxius i biblioteques de Barcelona, Madrid, Tarragona, etc. Aquesta situació es va agreujar, en un segon moment, amb les destruccions de la guerra civil de 1936-1939.[1]

Els esforços esmerçats per reconstruir modernament un arxiu general de l’orde passen, d’una banda, per reunir l’escassa documentació conservada per les seves comunitats –cal tenir en compte que algunes comunitats femenines custodien la seva pròpia informació–, i, de l’altra, per obtenir reproduccions en format divers –fotografia, microfilm, fotocòpia, còpia digital, etc.– de la documentació i els llibres conservats en altres institucions.

Aquest projecte de reconstrucció s’ha reforçat els últims temps amb la necessària professionalització del personal implicat en la gestió dels arxius. En el cas dels carmelites, qui en va ser l’impulsor i nom de referència en els estudis sobre les grans figures de l’orde, en general, i sobre la província catalana, en particular, és l’arxiver carmelita Gabriel Beltran i Larroya, Gabriel de la Creu (1928-1998). A Castell interior es pot consultar la biobibliografia que Agustí Borrell li va dedicar el 1999, traduïda al català i completada amb un repositori de bona part dels seus treballs d’investigació en PDF.[2] Des de 1998, la tasca de Beltran és continuada per l’actual responsable de l’arxiu, la citada Gras.

A la situació de dispersió de part dels fons documentals, s’afegeix la problemàtica econòmica. La gestió de l’arxiu privat d’un orde religiós s’integra en la més general d’unes comunitats amb necessitats diverses que sovint impliquen prioritzar altres àrees d’acció més urgents i postergar les del mateix fons arxivístic. A la pràctica resulta molt difícil que un arxiu d’aquest tipus es doti d’un lloc web amb la complexitat tècnica dels portals de les grans institucions arxivístiques i bibliotecàries del país.

2. Primers projectes: col·laboracions externes (MCEM i Diccionari)

Una primera opció per obviar les limitacions de la doble problemàtica descrita –econòmica i de dispersió física d’un fons documental ric, però amb poca visibilitat– passa per la col·laboració del personal de l’arxiu en projectes d’altres institucions amb més tradició i infraestructures per a l’estudi del patrimoni bibliogràfic i arxivístic. Són projectes aliens a l’orde, que sovint parteixen de la relació dels arxivers amb investigadors interessats en els fons antics de l’orde per motius diversos. A tall d’exemple, recordem els treballs de la paleògrafa Maria Josepa Arnall, autora d’una tesi doctoral sobre la magnífica biblioteca carmelita de Sant Josep de Barcelona –llibreria parcialment conservada entre els volums de la Biblioteca Universitària d’aquesta ciutat–, algun firmat amb el P. Beltran.[3]

Aquesta línia de treball té un nou exemple amb la col·laboració amb els projectes de recerca al voltant del Repertori de manuscrits catalans (Institut d’Estudis Catalans), dirigit per Eulàlia Duran i coordinat per la citada Toldrà. El Repertori va néixer amb l’objectiu de localitzar i descriure els manuscrits de caràcter no administratiu produïts en qualsevol llengua als països de parla catalana de la Corona d’Aragó des de 1474 fins a 1620, període que més endavant es va ampliar fins al 1714. En la primera etapa del Repertori, que entre 1998 i 2008 va publicar els seus resultats en cinc toms (sis volums) de la col·lecció “Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica” del mateix Institut, ja s’havia dedicat un ampli espai als manuscrits de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona i l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que incloïen descripcions de volums de procedència carmelita i, al volum III, un breu capítol sobre alguns llibres de les carmelites descalces de Barcelona als quals es va poder accedir a través de l’Arxiu de l’orde.[4] El projecte Repertori va canviar de format i, a partir de 2011, els seus resultats van passar a publicar-se en la base de dades Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna (MCEM), dirigida pel mateix equip i hostatjada al lloc web de l’Institut d’Estudis Catalans, però ara ampliada fins als primers decennis del segle XIX, de manera que ha acabat abraçant tota l’edat moderna en sentit estricte. A més d’integrar les descripcions ja publicades en els volums en paper, algunes revisades, MCEM incorpora, pel que fa a la temàtica carmelita, noves descripcions de manuscrits d’aquesta procedència conservats a la Biblioteca Universitària de Barcelona, l’Arxiu dels carmelites i altres fons. La reconversió a recurs digital assegurava tant una millor difusió i visibilitat al projecte com la possibilitat d’actualitzar la informació. En aquesta nova fase, l’arxivera Gras es va integrar en l’equip de col·laboradors; la seva contribució va consistir en l’elaboració d’algunes descripcions i, sobretot, en l’aportació de dades biogràfiques sobre els autors carmelites descalços.

Les possibilitats d’aquest tipus de col·laboració especialitzada es van desenvolupar plenament en l’elaboració d’un nou recurs digital dins de la secció “Materials” de MCEM i, com aquest, hostatjat al lloc web de l’Institut: el Diccionari biogràfic d’autors carmelites descalços de la província de Sant Josep, a cura de Gras, publicat el 2013. Aquest diccionari d’escriptors carmelites catalans fins a l’exclaustració conté actualment 268 fitxes de frares i monges des del final del segle XVI fins al primer terç del XIX, cadascuna amb una breu biografia, una relació d’obres conservades que remet a les descripcions disponibles de MCEM, quan escau, i una bibliografia. A hores d’ara, el Diccionari s’ha convertit en una via d’accés a l’obra d’uns autors generalment poc o gens coneguts –l’homonímia dels noms de religió provoca múltiples confusions en la bibliografia i la catalogació en línia–, on l’escriptura femenina té un paper important, recentment reivindicat per alguns corrents d’investigació. Cal destacar que el Diccionari també acull entrades sobre obres col·lectives, produïdes per una mateixa comunitat religiosa, de vegades al llarg de diverses generacions; aquest criteri permet anar més enllà del concepte d’anonimat que acompanya moltes d’aquestes obres i les integra com a fruit de la comunitat que les gestiona; hi trobem relacions de festes per a la professió de frares i monges, relacions històriques i cròniques, en definitiva una mina d’informació sobre la vida als convents i la seva relació amb la societat coetània.

(Continuarà)

Notes

[1] Gabriel BELTRAN I LARROYA, “Arxiu dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears”, dins Guia dels arxius històrics de Catalunya, Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1998, p. 83-93.

[2] Agustí BORRELL, “Gabriel de la Cruz, Beltran i Larroya (1928-1998). Datos biográficos y biblografía”, Archivum Bibliographicum Carmeli Teresiani, 36 (1999), p. 393-462.

[3] Vegeu els treballs de l’autora recollits a la “Bibliografia sobre carmelites descalços catalans”, entre els quals destaca la tesi esmentada: Maria Josepa ARNALL, Los manuscritos, incunables e impresos de la Biblioteca del Convento de San José de Barcelona (Carmelitas Descalzos), Barcelona: Universitat de Barcelona: Facultad de Filosofía y Letras, 1975.

[4] Vegeu especialment Eulàlia DURAN (dir.); Maria TOLDRÀ (coord.) et alii, Repertori de manuscrits catalans (1474-1620), II.1-2 i III, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans; Universitat de Barcelona; Institució Joan Lluís Vives, 2000-2001 i 2003. Pel que fa a la Universitària, cal recordar el precedent de Francesc MIQUEL I ROSELL, Inventario general de manuscritos de la Biblioteca Universitaria de Barcelona, 4 vol., Madrid: Direcciones generales de Enseñanza Universitaria y de Archivos y Bibliotecas, 1958-1969.

[Maria TOLDRÀ]