La història de la impremta a Girona a la segona meitat del segle XVII està lligada a la figura de Jeroni Palol. L’impressor segurament realitzà la seva formació com a operari de l’obrador gironí de Gaspar Garric, tipògraf que va treballar entre 1617-1638. Els Palol, pare i fill amb el mateix nom, van tenir impremta des de 1641 fins al 1702.[1] La seva producció és reconeguda per la varietat de tipografies i la perfecció dels gravats.
La casa Palol va publicar nombroses obres d’índole religiosa: cobles i goigs de sants i de diverses advocacions de la Mare de Déu, sermons, gràcies i indulgències de confraries, al·legacions d’institucions eclesiàstiques, constitucions sinodals del bisbat de Girona, poesia religiosa… I, remarcablement, entre la seva producció impresa es compten algunes obres importants relacionades amb el Carmel.
L’any 1650 publicà a Girona l’obra del carmelita descalç Jeroni de l’Assumpció, Remolins Costa (1571-1656)
Glosas a unos tercetos sacados de la doctrina de los libros del V.P.F. Juan de la Cruz, primer descalzo y padre de la reforma de N. Señora del Carmen. Donde brevemente se recopiló y encerró lo más puro y acendrado del espíritu y mística teología, Girona: Jeroni Palol, 1650.
Durant la guerra dels Segadors, les comunicacions de Catalunya amb la resta de la monarquia hispànica van estar interrompudes, i els carmelites descalços de Principat gaudiren excepcionalment de plena autonomia respecte del govern general de l’orde, ubicat a Madrid. Fra Jeroni va ocupar el càrrec de definidor provincial, amb facultats especials els triennis de 1643-1647 i 1650-1653, i en aquest darrer trienni va ser a l’ensems prior del convent de Barcelona. La gestació del llibre havia estat llarga, i l’aprovació de l’obra data de tres anys abans de la publicació –escrita i signada al convent de Gràcia l’any 1647. Potser fra Jeroni va desplaçar-se a Girona amb el seu manuscrit, per abandonar Barcelona on hi havia el virrei francès, i la pesta, que va arribar també a la capital de l’Onyar aquella mateixa primavera.[2]
L’any 1652, Palol publicava un tractat devot d’un altre carmelita descalç, Josep de la Santíssima Trinitat, Bover, l’obra del qual desconeixíem fins fa poc:
Vida espiritual, obras y exercicios del perfecto Christiano, por el P. F. Joseph de la Santíssima Trinidad, religioso carmelita descalço de la primitiva Observancia. – Breve tratado de la devoción y Cofradía de la Virgen Santíssima del Carmen y de sus indulgencias, Girona: Jeroni Palol, Girona, 1652.
El llibre conté l’aprovació del provincial Miquel de Jesús, Pou (1578-1658), signada a Girona el 31 de maig de 1652, juntament amb la signatura del secretari provincial, Luis de San Nicolás, Fauga Cassaus.[3]
Josep de la Santíssima Trinitat, Bover (c. 1611-1653) va néixer a Tarragona el 9 d’agost de 1611, fill de Pau i de Paula Bover. Va vestir l’hàbit de carmelita descalç el 15 de novembre de 1626, al convent de Sant Llorenç de Tarragona, als 15 anys d’edat. Va professar un any després, el 21 de novembre de 1627. Fou prior del convent desert de Sant Hilarió del Cardó entre 1643 i 1645. Passà després al convent de Santa Maria de Gràcia, on estava de conventual els anys 1647-1648. Elegit prior del convent de Sant Josep de Perpinyà per al trienni 1652-1655, es va traslladar a Girona, ja fos per a qüestions relacionades amb la impressió del seu llibre o degut a l’entrada de tropes franceses al Rosselló, que després també van assetjar la capital gironina. Va morir a Girona l’octubre de 1653, possiblement a conseqüència de la pesta.[4]
Únicament hem localitzat un exemplar d’aquest llibret en un centre públic, a la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona. A la fitxa bibliogràfica no consta l’origen del volum, però segons l’inventari de la llibreria del convent de Sant Josep dels carmelites descalços de Barcelona, aquest era un dels títols de la biblioteca, tal i com podem veure al foli 317 del seu catàleg, digitalitzat a la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona (BiPaDi):
Inclosa entre les pàgines del volum, una petita estampa de sant Francesc, contemporània de l’obra, servia de punt de lectura.
L’obra tracta, en la seva primera part, dedicada a la Vida espiritual, de la presència de Déu, la contemplació divina, la pregària, els actes de voluntat, les virtuts, la disposició a la mort, els exercicis d’alabança i acció de gràcies, i conté diverses oracions dedicades a santa Gertrudis; s’insereix en la tradició d’espiritualitat carmelitana.
La segona part del llibre, d’un estil i contingut ben diferent, està dedicada a la confraria del Carme, segurament a conseqüència d’algun conflicte de competències amb el Carmel calçat, més antic. L’autor defensa el dret dels carmelites descalços a tenir llibre i confraria del Carme, beneir escapularis, i admetre confrares allà on fos, encara que els carmelites calçats ja tinguessin confraria a la mateixa ciutat; com exemple cita la confraria de la Mare de Déu del Carme dels carmelites descalços de Perpinyà, on, malgrat les protestes dels calçats, estaven inscrits destacats personatges de la noblesa local, o bisbes d’Elna, com Francesc Robuster i Sala (ho va ser entre 1589 i 1598), devot de l’espiritualitat carmelita, que, essent bisbe de Vic, fundà el 1605 el convent de Sant Joan a Reus, al qual va fer un llegat de 14.000 lliures; i l’eclesiàstic perpinyanès Onofre Reart, el seu successor a la diòcesi d’Elna (1599-1608). El dret d’organitzar processons corresponia als titulars de la confraria més antiga, i cas que aquests no la volguessin fer, la podien fer els altres. En algunes localitats sorgiren conflictes per la primacia o titularitat de la confraria del Carme entre calçats i descalços, però potser cap com l’esdevingut a Sanlúcar de Barrameda, on els dos ordes religiosos fundaren sengles convents el mateix any (1641). L’any 1776, la convocatòria als confrares del Carme per guanyar un jubileu derivà en una guerra de cartells entre les dues comunitats. El conflicte, lluny de resoldre’s amb una bona entesa, s’enquistà, i derivà en una demanda judicial davant les autoritats eclesiàstiques, la Real Audiencia de Sevilla i finalment al Consejo de Castilla. El plet sobre la preeminència d’uns o altres en la confraria o germandat del Carme s’allargà fins al segle XIX i la invasió napoleònica.[5] En tot cas, llevat d’algun episodi ben puntual, calçats i descalços fomentaren conjuntament la devoció a la Mare de Déu del Carme.
La impremta gironina va publicar, en 1676, el sermó d’un frare franciscà, pronunciat la diada de la Mare de Déu del Carme, al convent dels carmelites calçats de Girona, d’acord amb la tradició de convidar predicadors d’altres ordes en festivitats pròpies:
Josep Dulac, Oración panegýrica a la fiesta de la comemoración solemne de la Virgen Santíssima del Carmen, señora nuestra, díxola en el religiosíssimo conbento del Carmen calçado de la ciudad de Girona […] en 16 de Julio 1676 […], Girona: Jeroni Palol, 1676.
Finalment, l’any 1701, sortia de les premses dels Palol el llibre del religiós calçat fra Joan Àngel Serra, Llibre de miracles de Nostra Senyora del Carme: conté juntament la historia de la religió Carmelitana […] lo que ha de fer los devots y confrares de Maria Santíssima […] per guanyar las indulgèncias […] y à la fi un modo breu per dir y contemplar lo santíssim Rosari […], Jeroni Palol, 1701.[6]
Possiblement es tracti, entre la producció d’aquest taller, del llibre que va gaudir de més difusió, ja que va ser novament publicat pel successor de Palol, Narcís Oliva, en diverses ocasions. Podríem dir que es tracta d’una obra “oberta”, perquè es va anar enriquint i completant amb més fets miraculosos compilats en successives edicions, com ja hem tractat en posts anteriors:
- “Uns goigs catalans i unes cobles castellanes de la Mare de Déu del Carme publicats el 1701”.
- “La Mare de Déu del Carme i la guerra de Successió. Dos relats gironins”.
Notes
[1] Manuel LLANAS, L’edició a Catalunya: segles XV a XVII, Barcelona: Gremi d’editors de Catalunya, 2002, p. 244-248.
[2] Ens ocuparem més extensament d’aquesta obra en un altre treball.
[3] Luis Nicolás de Fauga Cassaus, fill de Juan i de Juana, va néixer a Masseube, prop de Tolosa de Llenguadoc (França), i va professar a Saragossa el 29 d’octubre de 1634. Fortunato SALAS CARRETERO, Catálogo de los religiosos carmelitas descalzos de los reinos de Aragón y Valencia entre los años 1658-1684 y de la provincia de Santa Teresa de Jesús de Aragón y Valencia entre los años 1685-1835, Roma: Teresianum, 2009, p. 143.
[4] M. Mercè GRAS, Catàleg dels religiosos de la província de Sant Josep de Catalunya (1586-1835), en premsa.
[5] Juan Pedro VELÁZQUEZ GAZTELU, Fundación de todas las Iglesias, conventos y ermitas de Sanlúcar de Barrameda (1758), Sanlúcar, 1998, p. 451 i seg. Vegeu un resum d’aquesta corrua d’incidents.
[6] Palol ja havia publicat, el 1685, la reedició d’una altra obra de característiques similars, el Llibre de miracles de la Mare de Déu del Roser, del religiós dominic Jeroni Taix.
[M. Mercè GRAS]
Castell Interior 