Independència de les monges (CP [V] 5,6-7)

[6] I que cap vicari no es fiqui a manaire, ni cap confessor no es prengui aquesta llibertat, perquè només hi són per a zelar el recolliment i el decòrum de la casa, i el seu aprofitament interior i exterior, per a dir-ho al prelat quan s’hi falti, però no perquè en siguin els superiors.

[7] I així ho fem ara, i no únicament perquè és la meva opinió, sinó perquè el bisbe que tenim, a l’obediència del qual estem (car per moltes causes el monestir no fou posat sota l’orde), amic de tota religió i de tota santedat i gran servent de Déu (Àlvar Mendoza de nom, de noble llinatge i afeccionat a afavorir en tot i per tot la casa), va ajuntar persones de lletres i d’esperit i d’experiència en aquest punt, i van arribar a aquesta determinació. Faran bé d’ajustar-s’hi els prelats venidors, ja que ha estat presa per tantes persones bones, i després de demanar molt i molt al Senyor que els il·luminés el que seria millor, cosa que, pel que fins ara es veu, és clar que ho és. Que el Senyor ho tiri sempre endavant de la manera que més convingui a la seva glòria. Amén.

TERESA DE JESÚS, Camí de perfecció. Castell interior, presentació per Joan Baptista Bertran, S.J., versió catalana de Bonaventura dels Sagrats Cors [Gilabert], C.D., i de Roser de la Santíssima Trinitat [Segimon], C.D., Barcelona: Editorial Nova Terra, 1975, p. 43.