Introducció a les Estances (M, Pròleg)

Aquest llibre, anomenat Castell interior, fou escrit per Teresa de Jesús, monja de nostra Senyora del Carme, per a les seves germanes i filles, les monges carmelites descalces.

[1] De les coses que he hagut de fer per obediència, poques se m’han fet tan dificultoses com escriure ara sobre l’oració; en primer lloc, perquè crec que el Senyor no em dóna esperit per a fer-ho, ni desig; d’altra banda, fa tres mesos que tinc el cap amb un soroll i una flaquesa tan grans, que fins els negocis forçosos escric amb penes i treballs. Però, entenent que la força de l’obediència aplana coses que semblen impossibles, la voluntat es determina a fer-ho de bon grat, encara que el meu natural se n’afligeix molt; perquè, havent de lluitar amb tan contínues malalties i amb força diversitat d’ocupacions, no m’ha donat el Senyor tanta virtut que el fet d’haver d’escriure no em sigui una gran contrarietat. Que ho faci Aquell qui ha obrat coses molt més grans per tal d’afavorir-me, en la misericòrdia del qual confio.

[2] Em penso que poca cosa més sabré dir que no hagi dit ja en altres escrits que m’han manat de fer, i temo que tornaré a repetir el mateix, perquè així com els ocells, quan els ensenyen de parlar, no saben sinó el que veuen o senten i ho van repetint moltes vegades, així sóc jo ni més ni menys […].

[3] Així, doncs, ho començo a complir avui, dia de la Santíssima Trinitat de l’any 1577, en aquest monestir de Sant Josep del Carme, de Toledo, on actualment em trobo; sotmeto tot el que diré al parer dels qui m’han manat d’escriure-ho, que són lletrats de gran saber […].

[4] Qui em va manar de fer aquest escrit em digué que les monges dels monestirs de Nostra Senyora del Carme necessiten qui els aclareixi alguns dubtes sobre l’oració i, com que parlant s’entenen més fàcilment dones amb dones, i també per l’amor que em tenen, creia que els faria més bé el que jo els digués i que seria molt important si encertava a dir-ne alguna cosa. Per això, amb elles parlo quan escric; i també perquè sembla follia pensar que pugui interessar a d’altres persones […].

TERESA DE JESÚS, Camí de perfecció. Castell interior, presentació per Joan Baptista Bertran, S.J., versió catalana de Bonaventura dels Sagrats Cors [Gilabert], C.D., i de Roser de la Santíssima Trinitat [Segimon], C.D., Barcelona: Editorial Nova Terra, 1975, pp. 207-208.