Goigs de santa Teresa de Jesús (21)

Goigs en honor y alabansa de la insigne Doctora Santa Teresa de Jesús Compatrona de las Espanyas, Tarragona: Imp. F. Arís y fill, 1894.

De l’entorn tarragoní procedeixen aquests goigs fets amb una voluntat creativa diferent de l’anterior, el núm. 15. El que s’explicava sobre la situació dels convents carmelites en aquella època a Tarragona (1865-1880), resulta encara vàlid anys després (1894). Fins i tot la casa impressora és l’hereva de l’anterior.

Canvia, i molt, la intencionalitat de l’edició i de la versificació. En els goigs precedents es trobava el model dels versos clàssics per als gozos en versió castellana durant el XIX: “Pues del seràfico harpón / tu corazón fue pavesa / […]”. En el cas present estem davant d’una composició en català, de 13 cobles i dues tornades totalment originals i que no tornaran a repetir-se. Les estrofes desgranen no solament la vida de la santa, sinó també les seves excel·lències i, tot llegint-les amb atenció, poden trobar-se al·lusions concretes als carmelites en frases com “Sou la mare y fundadora / D’una prole innumerada / […]” o, a la tornada final, “Siau constant advocada / De qui’us admira y adora”. O potser és el poeta i anònim autor dels versos l’admirador de la santa? Al final, en comptes de l’habitual i preceptiu “Oremus”, o oració en llatí per ser recitada pel capellà en acabar el cant, que figura a tots els goigs, es troba solamant una data documental, “Riera 6 de juny de 1894”, que coincideix amb els anys d’activitat de l’impressor: F. Arís y fill.

També la il·lustració és diferent. Va firmada per un xilògraf francès amb estil propi, més delicat que els contemporanis, que firmava explícitament els seus boixos amb el nom de Deberny. “A les acaballes de la dècada dels seixanta s’inicia la que fou, amb el temps, una molt llarga sèrie de goigs, els quals tingueren com a denominador comú boixos signats per un xilògraf anomenat Deberny […] es caracteritza per un treball força refinat, amb figures petites […]” (Fontbona). Efectivament aquest artista gravador està ben documentat en treballs fets a Catalunya i, especialment, en el camp dels dibuixos d’advocacions gogistes dels sants més variats: fins a 85 boixos seus trobem esmentats al catàleg de les Médiathèques de Montpellier.

Semblen uns goigs sorgits al marge de l’entorn eclesiàstic, a causa de l’absència de l’oració final, tan inusual. Més aviat fan pensar en la voluntat d’un seglar devot, “adorador” –com diu ell– de santa Teresa, que va fer la poesia i va voler difondre l’edició amb un gravat refinat, paral·lel a la composició, per dedicar-los a la seva memòria.

Full documentat a Amics dels Goigs.

Bibliografia

FONTBONA; Francesc, “Deberny; prolífic i incògnit”, dins La xilografia a Catalunya entre 1800 i 1923, Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1992, pp. 152-154 i seg. [Amb diversos gravats seus escampats per altres pàgines.]

PEREA SIMÓN, Eugeni, “Editores i impremtes”, dins ÍD., Historiografia religiosa de l’Arxidiòcesi de Tarragona, 1606-2007: l’estat de la qüestió, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010, pp. 17-20 (Scripta et Documenta; 89).

[Nora VELA]