Santa Teresa de Jesús, patrona d’Espanya

Óscar Ignacio APARICIO AHEDO, O.C.D., Santa Teresa de Jesús compatrona de España, Burgos: Monte Carmelo, 2013, 234 pp., il. ISBN 978-84-8353-593-6. El (co)patronat espanyol de santa Teresa de Jesús és un tema envoltat d’una certa confusió. Hi ha qui el dóna com un fet obvi i fins i tot s’hi acull en moments de crisi, … Continua la lectura de Santa Teresa de Jesús, patrona d’Espanya

Jacint Verdaguer, poeta afectat a Teresa de Jesús (I): Sentiments i versos

Des de l’habitació que tenia al palauet dels marquesos de Comillas, a Caldes d’Estrac, la popular Caldetes –recer d’estiueig senyoriu al Maresme–, Jacint Verdaguer escrivia a l’amic Jaume Collell això: “nostre gran compatrici [vigatà] sant Miquel [dels Sants] me ve a aconsolar de l’anyorança que sento de Sta. Teresa, amb qui, en lo cel, deu estar molt en harmonia” … Continua la lectura de Jacint Verdaguer, poeta afectat a Teresa de Jesús (I): Sentiments i versos

Transverberació (Vida 29,13)

[13] Quiso el Señor que viesse aquí algunas vezes esta visión: vía un ángel cabe mí hazia el lado yzquierdo, en forma corporal, lo que no suelo ver sino por maravilla; aunque muchas vezes se me representan ángeles, es sin verlos, sino como la visión passada que dixe primero. En esta visión quiso el Señor … Continua la lectura de Transverberació (Vida 29,13)

Unes dècimes de Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona, a Teresa de Jesús

Fa uns dies, en l’antologia del Libro de la vida de Teresa de Jesús que es publica setmanalment en aquest blog a partir de la primera edició barcelonina de 1588, es recuperava un dels episodis més coneguts de l’obra: el gest d’escarni que Teresa feia cada vegada que tenia una visió de Jesucrist, seguint el … Continua la lectura de Unes dècimes de Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona, a Teresa de Jesús

Dos-cents anys (i més) de poesies i cançons al convent de la Immaculada Concepció de Barcelona (1588)

Quien quisiere en la muerte gozar de alivios, siga pues a Teresa, lea sus libros. Cançoner [30] Sens cap mena de dubte, el cançoner manuscrit de les carmelites descalces de Barcelona és una de les mostres més interessants de literatura femenina dels segles XVI-XVIII a l’esfera catalana i un dels documents més valuosos per explorar … Continua la lectura de Dos-cents anys (i més) de poesies i cançons al convent de la Immaculada Concepció de Barcelona (1588)

“A les figues que, per manament de son confessor, feia a Crist” (Vida 29,5-6)

[5] Como las visiones fueron creciendo, uno de ellos que antes me ayudava (que era con quien me confessava algunas vezes que no podía el ministro), començó a dezir que claro era demonio. Mándanme que, ya que no avía remedio de resistir, que siempre me santiguasse quando alguna visión viesse, y diesse higas, porque tuviesse … Continua la lectura de “A les figues que, per manament de son confessor, feia a Crist” (Vida 29,5-6)

Converses mínimes: Maria Rosa Filella

Maria Rosa Filella, zeladora de Pluja de Roses i voluntària amb les persones sense llar La Maria Rosa és una de les voluntàries més antigues del Centre Obert Heura, a Barcelona. Allà ens vam conèixer i allà se’m va acudir fer-li aquesta entrevista en veure que, d’ençà que jo escrivia a la revista, me la … Continua la lectura de Converses mínimes: Maria Rosa Filella

Els carmelites descalços i el cronista Jeroni Pujades

Jeroni Pujades (1568-1635), advocat i cronista, va tenir una especial vinculació amb el convent de Sant Josep de Barcelona i, en especial, amb alguns frares carmelites descalços. El seu Dietari testimonia l’empremta que deixaren en ell les figures d’Alonso de los Ángeles i de Domingo de Jesús María, Ruzola. Alonso de los Ángeles, de la … Continua la lectura de Els carmelites descalços i el cronista Jeroni Pujades