[5] Como las visiones fueron creciendo, uno de ellos que antes me ayudava (que era con quien me confessava algunas vezes que no podía el ministro), començó a dezir que claro era demonio. Mándanme que, ya que no avía remedio de resistir, que siempre me santiguasse quando alguna visión viesse, y diesse higas, porque tuviesse … Continua la lectura de “A les figues que, per manament de son confessor, feia a Crist” (Vida 29,5-6)
Converses mínimes: Maria Rosa Filella
Maria Rosa Filella, zeladora de Pluja de Roses i voluntària amb les persones sense llar La Maria Rosa és una de les voluntàries més antigues del Centre Obert Heura, a Barcelona. Allà ens vam conèixer i allà se’m va acudir fer-li aquesta entrevista en veure que, d’ençà que jo escrivia a la revista, me la … Continua la lectura de Converses mínimes: Maria Rosa Filella
Els carmelites descalços i el cronista Jeroni Pujades
Jeroni Pujades (1568-1635), advocat i cronista, va tenir una especial vinculació amb el convent de Sant Josep de Barcelona i, en especial, amb alguns frares carmelites descalços. El seu Dietari testimonia l’empremta que deixaren en ell les figures d’Alonso de los Ángeles i de Domingo de Jesús María, Ruzola. Alonso de los Ángeles, de la … Continua la lectura de Els carmelites descalços i el cronista Jeroni Pujades
Visió de Jesucrist (Vida 27,2-5)
[2] A cabo de dos años que andava con toda esta oración mía y de otras personas para lo dicho, o que el Señor me llevasse por otro camino o declarasse la verdad, porque eran muy continuas las hablas que he dicho me hazía el Señor, me acaeció esto: estando un día del glorioso san … Continua la lectura de Visió de Jesucrist (Vida 27,2-5)
Converses mínimes: Angelina Prenafeta
Angelina Prenafeta, jubilada “en acció” L’Angelina s’ha instal·lat fa un parell d’anys a Lleida. Després de molt de temps d’absència, gaudeix de la vida familiar i dels amics. És de tot arreu on es troba a gust, i no li importa viatjar si ensuma que, allà on va, pot aprendre, encara més, a ser i … Continua la lectura de Converses mínimes: Angelina Prenafeta
Teresa d’Àvila i el pas del temps en la historiografia espanyola
Les grans figures històriques es visiten de forma recurrent al llarg del temps i en els innumerables estudis que se'ls dediquen es poden anar veient les aproximacions que cada temps històric els dóna. Així, a banda dels diferents enfocaments disciplinaris, s'observa com en funció dels interessos del moment es miren uns determinats aspectes d’aquests personatges … Continua la lectura de Teresa d’Àvila i el pas del temps en la historiografia espanyola
De Déu o del dimoni (Vida 23,1-4)
[1] Quiero aora tornar adonde dexé mi vida, que me he detenido, creo, más de lo que me avía de detener, porque se entienda mejor lo que está por venir. Es otro libro nuevo de aquí adelante, digo otra vida nueva. La de hasta aquí era mía. La que he vivido desde que comencé a … Continua la lectura de De Déu o del dimoni (Vida 23,1-4)
Converses mínimes: Joan Escales
Recuperem a partir d’aquest agost una sèrie d’entrevistes publicades per Laia de Ahumada a la benemèrita revista Pluja de Roses (Lluvia de Rosas) entre els anys 2011 i 2012. Són converses en què una lectura, un record de Teresa de Lisieux –santa Teresina– es converteixen en un pretext per endinsar-se en formes d’espiritualitat tan diverses … Continua la lectura de Converses mínimes: Joan Escales
Els goigs de Jaume Collell a les carmelites de Compiègne
La reproducció del full volant dels Goigs en llaor de les Beates Mártyrs Carmelites Descalses del convent de Compiegne..., etc., en un text precedent en aquest blog, amaga un parell de minúcies que passen desapercebudes si no es té al davant el manuscrit. En primer lloc, el full imprès no fa referència a cap música, … Continua la lectura de Els goigs de Jaume Collell a les carmelites de Compiègne
Èxtasi (Vida 20,3-8 i 12)
[3] En estos arrobamientos parece no anima el alma al cuerpo, y ansí se siente muy sentido faltar d’él el calor natural; vase enfriando, aunque con grandíssima suavidad y deleyte. Aquí no ay ningún remedio de resistir, que en la unión, como estamos en nuestra tierra, remedio ay: aunque con pena y fuerça, resistir se … Continua la lectura de Èxtasi (Vida 20,3-8 i 12)
Castell Interior 