Un manuscrit de Ciceró de la biblioteca de Sant Josep de Barcelona a l’exposició “Mart. El mirall vermell” del CCCB

Tal com s’informa des del “Blog de Reserva”, el CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona ha contribuït amb algunes obres a l’exposició Mart. El mirall vermell, que es pot visitar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) entre el 25 de febrer i l’11 de juliol d’aquest any 2021.

Entre les peces exposades hi ha un manuscrit de l’antiga biblioteca de carmelites descalços de Sant Josep de Barcelona, l’actual ms. 358 del CRAI Reserva. Es tracta d’una miscel·lània formada per tres obres de Ciceró molt llegides durant l’edat mitjana i sovint traduïdes a les llengües vulgars: el De officiis, les Paradoxae i el Somnium Scipionis (un fragment del De republica del mateix autor); de fet, hi ha censades traduccions catalanes medievals de les dues primeres. En aquest cas, però, les obres s’han copiat en un luxós còdex humanístic del tercer quart del segle XV, en vitel·la, il·luminat, que es pot consultar digitalitzat al repositori BiPaDi, enllaçat amb la descripció catalogràfica del manuscrit elaborada per l’equip del CRAI. El manuscrit és un bell exemple de la continuïtat de la tradició clàssica entre l’edat mitjana i el Renaixement, cosa que no impedia la constant actualització d’uns continguts de caràcter ètic i filosòfic que es consideraven compatibles amb les fonts cristianes.

Destaquem que poc després de la seva confecció, situada pels investigadors a Itàlia, el manuscrit ja era en mans del jurista català Guerau Guardiola, que va afegir una nota de propietat al final del llibre: “Hec opera in hoc volumine contenta sunt omnia vissa per me, Gerald(u)m Gordiola, juris doctorem”, ‘Les obres que conté aquest volum han estat vistes per mi, Guerau Guardiola, doctor en dret’, on el participi “visa” recorda el “visum”, ‘vist’ de confirmació que acompanyava alguns documents oficials que calia referendar.

Guardiola es relacionava amb un grup d’oficials reials i professionals del dret que seguien amb deler les novetats literàries de l’humanisme italià que arribaven de Nàpols en particular i d’Itàlia en general, entre els quals hi ha el notari, arxiver reial i historiador Pere Miquel Carbonell i el gran representant de l’humanisme llatí del segle XV a Catalunya, Jeroni Pau. Personatges com aquests coincidien diàriament en el desenvolupament de les seves activitats habituals a l’Audiència i al Palau reials, etc., i intercanviaven llibres i informacions. Que Guardiola era un bon lector de Ciceró, ja ho indicava el mercader convers Bartomeu Rodrigues -que uns anys després va haver de fugir cames ajudeu-me de la Inquisició en direcció cap a Nàpols, com va explicar l’enyorat Jaume Riera i Sans- en una nota d’un llibre de comptes seu, avui a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (ms. s. n., f. 46; MCEM 731). A la nota es comprova que Guardiola amania les seves intervencions als tribunals amb autoritats clàssiques, fruit de lectures ben documentades als inventaris de llibres dels juristes de l’època:

A XII de noembre 1482 micer Guerau Gordiola en la Audiència ha dit que Tul·li diu que la rahó natural és ley divina. [Afegit posteriorment per Rodrigues:] E més, diu Tul·li que natura ha possades totes les coses vergonyoses en loch cubert.

[Maria TOLDRÀ]

(Imatges: CRAI Biblioteca de Reserva, ms. 358, f. 1 i [97v]. Font: BiPaDi)