Goigs de sant Enric d’Ossó

Goigs en honor de Sant Enric d’Ossó i Cervelló. Fill de Vinebre. Sacerdot i fundador de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, s. p. i. Primers goigs coneguts dedicats a sant Enric, de canonització recent. Com a fundador de la congregació de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, no es podia deixar de … Continua la lectura de Goigs de sant Enric d’Ossó

La determinada determinació (CP [V] 21,1-2)

[1] No us estranyeu, filles, que calgui mirar tantes coses per a començar aquest viatge diví, camí reial cap al cel. Fent-lo, s’hi guanya un gran tresor; no ens hem de meravellar que costi tant, a parer nostre. Temps vindrà que comprendrem que una cosa de tant de valor ens la donen per cap preu. … Continua la lectura de La determinada determinació (CP [V] 21,1-2)

Jacint Verdaguer, poeta afectat a Teresa de Jesús (11): Amb tota franquesa

D’alguna manera aquest onzè poema continua amb l’anècdota floral de l’anterior. Una nena cull clavells per substituir amb ells els claus que a la creu tenen penjat Jesús. Una noia, potser més aviat una dona, puix ha superat la discreció del festeig i dialoga amb franquesa. Cull flors. Verdaguer ha confegit un altre romanç, història … Continua la lectura de Jacint Verdaguer, poeta afectat a Teresa de Jesús (11): Amb tota franquesa

Congrés Siguiendo las huellas: La herencia teresiana en el beato Francisco Palau

Sisena edició de la "Cátedra Francisco Palau" (Carmelites Missioneres - CITeS), dedicada a la influència de Teresa de Jesús en l’obra de Francesc Palau i Quer. Data: 20-22 de març de 2015. Lloc: CITeS – Universidad de la Mística, Àvila. Organitza: Cátedra Francisco Palau. Més informació al blog de la Cátedra Francisco Palau. Extracte del … Continua la lectura de Congrés Siguiendo las huellas: La herencia teresiana en el beato Francisco Palau

Goigs de santa Teresa de Jesús (16)

Gozos en honor de la seráfica madre y doctora Santa Teresa de Jesus, compatrona de la Españas. Letrilla de Santa Teresa de Jesus, Tortosa: Imp. de D. Llasat, Plaza-Hospital, 5.- 1872. Goigs contemporanis als inicis de l’activitat catequètica de sant Enric d’Ossó a Tortosa, i estampats el mateix any que començava a escriure i publicar … Continua la lectura de Goigs de santa Teresa de Jesús (16)

Cavalls desbocats (CP [V] 19,1-2)

[1] Fa tants dies que vaig escriure el que precedeix i que no he tingut lleure per a reprendre-ho, que si no ho rellegeixo, no sé què hi dic; per no ocupar-hi temps, haurà d’anar com surti, sense ordre. Per a enteniments dispostos i per a ànimes acostumades a fer oració i que poden estar-se … Continua la lectura de Cavalls desbocats (CP [V] 19,1-2)

Un frare rossellonès que es descalçà: Francesc de la Concepció, Espinet (c. 1504-1579)

Francesc Espinet va néixer a Perpinyà cap al 1504. El seu pare era devot del convent de la Concepció dels carmelites de Perpinyà, on Francesc va vestir l’hàbit carmelità quan era un nen de deu anys. Possiblement ja devia existir alguna vinculació familiar amb l’orde de la Mare de Déu del Carme, perquè al llarg … Continua la lectura de Un frare rossellonès que es descalçà: Francesc de la Concepció, Espinet (c. 1504-1579)

Antoni Viladomat, vida i obra

Francesc MIRALPEIX, Antoni Viladomat i Manalt 1678-1755: Vida i obra, Girona: Museu d’Art de Girona, 2014, 541 pp., il·l. ISBN 978-84-393-9215-8. El llibre de Francesc Miralpeix (Universitat de Girona) és el resultat de la feliç concurrència entre, d’una banda, una línia d’investigació de l'autor sobre Antoni Viladomat, que remunta a la seva tesi doctoral, llegida en … Continua la lectura de Antoni Viladomat, vida i obra

Goigs de santa Teresa de Jesús (15)

Gozos en honor de la seráfica madre y doctora Santa Teresa de Jesús, Tarragona: Imp. de Puigrubí y Arís, s. a. Dins de la xilografia amb la imatge de la santa, voltada d’una artística orla presidida per l’escut del Carmel entre altres decoracions, hi figura el nom de “S. M. TERESIA”. La presència del Carmel descalç a … Continua la lectura de Goigs de santa Teresa de Jesús (15)

Marta i Maria (CP [V] 17,3 i 5)

[3] Jo en vaig passar més de catorze [i.e. anys] que, si no era llegint, no podia meditar. De persones així i d’altres que, baldament llegeixin, no poden meditar sinó dir solament oracions vocals, en les quals ja s’allarguen més, n’hi deu haver moltes. Fins n’hi ha que tenen el pensament tan veloç que no … Continua la lectura de Marta i Maria (CP [V] 17,3 i 5)