Cavalls desbocats (CP [V] 19,1-2)

[1] Fa tants dies que vaig escriure el que precedeix i que no he tingut lleure per a reprendre-ho, que si no ho rellegeixo, no sé què hi dic; per no ocupar-hi temps, haurà d’anar com surti, sense ordre. Per a enteniments dispostos i per a ànimes acostumades a fer oració i que poden estar-se … Continua la lectura de Cavalls desbocats (CP [V] 19,1-2)

Marta i Maria (CP [V] 17,3 i 5)

[3] Jo en vaig passar més de catorze [i.e. anys] que, si no era llegint, no podia meditar. De persones així i d’altres que, baldament llegeixin, no poden meditar sinó dir solament oracions vocals, en les quals ja s’allarguen més, n’hi deu haver moltes. Fins n’hi ha que tenen el pensament tan veloç que no … Continua la lectura de Marta i Maria (CP [V] 17,3 i 5)

Una gosadia santa (CP [V] 16,12-13)

[12] Déu ens deslliuri, germanes, de dir “no som àngels”, “no som santes”, quan farem alguna cosa imperfecta. Malgrat que no ho siguem, mireu que és bo de pensar que, ajudant Déu, ho podríem ser si ens hi esforçàvem; i no tingueu por que es perdi per Ell si no es perd per nosaltres. I … Continua la lectura de Una gosadia santa (CP [V] 16,12-13)

Escac i mat al Rei (CP [V] 16,1)

[1] No us sembli pas massa tot això que precedeix perquè, com diuen, entaulo el joc. M’heu demanat que us parli sobre el principi de l’oració; jo, filles, si bé Déu no m’ha portat per aquest principi, perquè aquestes virtuts encara no han germinat en mi, no en sé d’altre. Doncs, creieu-me: en el joc … Continua la lectura de Escac i mat al Rei (CP [V] 16,1)

“Aquesta casa és un cel” (CP [V] 13,7)

[7] Aquesta casa és un cel –si n’hi pot haver a la terra– per a qui posa la seva satisfacció a acontentar només Déu i no fa gens de cas del propi acontentament: és una vida molt feliç. Si desitja alguna cosa més, ho perdrà tot, perquè no ho pot haver, i una ànima descontenta … Continua la lectura de “Aquesta casa és un cel” (CP [V] 13,7)

Independència de les monges (CP [V] 5,6-7)

[6] I que cap vicari no es fiqui a manaire, ni cap confessor no es prengui aquesta llibertat, perquè només hi són per a zelar el recolliment i el decòrum de la casa, i el seu aprofitament interior i exterior, per a dir-ho al prelat quan s’hi falti, però no perquè en siguin els superiors. … Continua la lectura de Independència de les monges (CP [V] 5,6-7)

“A casa totes heu de ser amigues” (CP [V] 4,7 i 10)

[7] D’aquestes amistats, en voldria moltes en convents grans; però a casa, on no passeu ni heu de passar de tretze, totes heu de ser amigues, totes us heu d’estimar, de benvoler i d’ajudar; i guardeu-vos per amor de Déu de particularitats, per santes que siguin, que àdhuc entre germans solen ser metzina, i entre … Continua la lectura de “A casa totes heu de ser amigues” (CP [V] 4,7 i 10)

La veu de les dones, censurada (CP [E] 4,1)

[1] Pues no sois Vos, Criador mío, desagradecido para que piense yo daréis menos de lo que os suplican, sino mucho más; ni aborrecisteis, Señor de mi alma, cuando andabais por el mundo, las mujeres, antes las favorecisteis siempre con mucha piedad y hallasteis en ellas tanto amor (*) y más fe que en los … Continua la lectura de La veu de les dones, censurada (CP [E] 4,1)

La vida somni (Vida 40,21-22)

[21] Otras vezes estoy de manera que ni siento bivir ni me parece he gana de morir, sino con una tibieza y escuridad en todo, como he dicho que tengo muchas vezes, de grandes trabajos, y con aver querido el Señor se sepan en público estas mercedes que su Magestad me haze, como me lo … Continua la lectura de La vida somni (Vida 40,21-22)

Profecia sobre un orde (Vida 40,12-14)

[12] Estando una vez en oración con mucho recogimiento, suavidad y quietud, parecíame estar rodeada de ángeles y muy cerca de Dios. Comencé a suplicar a su Magestad por la Iglesia. Dióseme a entender el gran provecho que avía de hazer una orden en los tiempos postreros, y con la fortaleza que los de ella … Continua la lectura de Profecia sobre un orde (Vida 40,12-14)