Fragments

[2] Diuen que l’ànima entra dintre d’ella mateixa i altres vegades que puja sobre d’ella; amb aital llenguatge jo no sabré aclarir res, perquè tinc aquest defecte, que em sembla que m’heu d’entendre tal com ho dic, i potser només m’entenc jo. Imagineu que els sentits i les potències que, com he explicat abans, són … Continua la lectura de El xiulet del pastor (4M 3,2-3)

[2] El que jo dic gustos de Déu i que en un altre lloc he anomenat oració de quietud és molt diferent, com ho comprendreu bé les qui, per la misericòrdia de Déu, els heu tastats. Fem-nos càrrec, per a entendre-ho millor, que veiem dues fonts amb dues piques que es van omplint d’aigua, no … Continua la lectura de “Res més a propòsit per declarar coses d’esperit que l’aigua” (4M 2,2-4)

[14] Heu d’advertir que en aquestes primeres estances, gairebé no hi arriba la llum que surt del palau on habita el Rei; perquè, ni que no siguin fosques i negres com quan l’ànima està en pecat, això no obstant, en certa manera sí que són obscures per a no poder veure la claror aquell qui … Continua la lectura de Terra als ulls (1M 2,14)

[1] Estava avui suplicant a Nostre Senyor que parlés Ell per mi, ja que no se m’acudia de dir res, ni sabia com començar a complir el que m’han manat, i se m’ha ocorregut el que ara diré per iniciar amb algun fonament: consisteix a considerar la nostra ànima com un castell tot de diamant … Continua la lectura de L’ànima és un castell (1M 1,1 i 3)

Aquest llibre, anomenat Castell interior, fou escrit per Teresa de Jesús, monja de nostra Senyora del Carme, per a les seves germanes i filles, les monges carmelites descalces. [1] De les coses que he hagut de fer per obediència, poques se m’han fet tan dificultoses com escriure ara sobre l’oració; en primer lloc, perquè crec … Continua la lectura de Introducció a les Estances (M, Pròleg)