Teresiana

[1] No us sembli pas massa tot això que precedeix perquè, com diuen, entaulo el joc. M’heu demanat que us parli sobre el principi de l’oració; jo, filles, si bé Déu no m’ha portat per aquest principi, perquè aquestes virtuts encara no han germinat en mi, no en sé d’altre. Doncs, creieu-me: en el joc … Continua la lectura de Escac i mat al Rei (CP [V] 16,1)

[7] Aquesta casa és un cel –si n’hi pot haver a la terra– per a qui posa la seva satisfacció a acontentar només Déu i no fa gens de cas del propi acontentament: és una vida molt feliç. Si desitja alguna cosa més, ho perdrà tot, perquè no ho pot haver, i una ànima descontenta … Continua la lectura de “Aquesta casa és un cel” (CP [V] 13,7)

[6] I que cap vicari no es fiqui a manaire, ni cap confessor no es prengui aquesta llibertat, perquè només hi són per a zelar el recolliment i el decòrum de la casa, i el seu aprofitament interior i exterior, per a dir-ho al prelat quan s’hi falti, però no perquè en siguin els superiors. … Continua la lectura de Independència de les monges (CP [V] 5,6-7)

[7] D’aquestes amistats, en voldria moltes en convents grans; però a casa, on no passeu ni heu de passar de tretze, totes heu de ser amigues, totes us heu d’estimar, de benvoler i d’ajudar; i guardeu-vos per amor de Déu de particularitats, per santes que siguin, que àdhuc entre germans solen ser metzina, i entre … Continua la lectura de “A casa totes heu de ser amigues” (CP [V] 4,7 i 10)